L’exercici pot ser tan eficaç com un segon medicament per a gairebé la meitat dels pacients amb depressió, sobretot aquells que no han vist curada la seva condició de depressius per un antidepressiu. Així ho ha establert un estudi realitzat per la Universitat de Texas (EEUU), els resultats de la qual s’han publicat en la revista 'Journal of Clinical Psychiatry'.
La investigació mostra que tant nivells moderats com intensos d’exercici diari poden fer les funcions d’un segon fàrmac antidepressiu, que s’utilitza sovint quan els medicaments inicials no aconsegueixen la remissió de la malaltia. El tipus d’exercici que es necessita, no obstant això, depèn de les característiques dels pacients, inclòs el seu gènere.
Aquestes conclusions són el resultat d’un estudi de quatre anys realitzat pel departament de Psiquiatria de la Universitat de Texas en col·laboració amb l'Institut Cooper de Dallas (EEUU). L’Institut Nacional de Salut Mental va finançar l’estudi, que va començar en 2003 i suposa una de les primeres investigacions controlades a EEUU. Els resultats suggereixen que l’addició d’una rutina regular d’exercici, en combinació amb medicaments prescrits pel metge, pot alleujar completament els símptomes d’un trastorn depressiu major.
"Moltes persones que comencen a prendre un medicament antidepressiu se senten millor després d’haver començat el tractament, però encara no se senten del tot bé o tan bé com ho estaven abans que caiguessin en una depressió", explica el director de l’estudi i professor de Psiquiatria, Madhukar Trivedi.
Els participants en l’estudi presentaven un diagnòstic de depressió i una edat compresa entre els 18 i 70 anys. Els voluntaris no havien experimentat millores amb un tractament farmacològic tradicional. Cada grup va realitzar un diferent nivell d’intensitat d’exercici durant 12 setmanes.
Els participants, que presentaven de mitjana una depressió de set anys, realitzaven exercici sobre cintes per a córrer, bicicletes estàtiques o ambdues coses, mantenien un diari 'on line' de la freqüència i durada de les sessions i duien un monitor de freqüència cardíaca durant l’exercici a casa. Així mateix, es van reunir amb un psiquiatra durant l’estudi.
Al final de la investigació, gairebé el 30% dels pacients d’ambdós grups va arribar una remissió completa de la seva depressió, i altre 20% va mostrar una millora significativa, segons la base de mesuraments psiquiàtrics estandarditzades.
L’exercici moderat és més eficaç per a les dones amb antecedents familiars de malaltia mental, mentre que l’exercici intens és més eficaç per a les dones les famílies de les quals no tenen un historial d’aquesta malaltia. Per la seva banda, per als homes, la taxa més alta d’exercici és la més eficaç, independentment d’altres característiques.
"Aquest és un resultat important perquè s’ha vist que el tipus d’exercici que es necessita depèn de les característiques específiques del pacient, el que demostra que els tractaments poden necessitar ser adaptats a la persona", explica Trivedi, qui conclou que l’estudi "també apunta a una nova direcció per a tractar de determinar els factors que ens diuen que el tractament pot ser la més efectiva".
Font: El Mundo del Siglo XXI
Català » Notícies » Llistat de notícies » Exercici i depressió