09.11.2011

Els psiquiatres de tota Espanya presenten un manifest contra l'estigma de persones amb malaltia mental

L’estigma de les persones amb malaltia mental segueix sent una xacra que persegueix a aquests pacients, afligits d’un problema de salut tan comuna com pot ser qualsevol altre. Tal com han constatat la Societat Espanyola de Psiquiatria (SEP), la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica (SEPB) i la Fundació Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental (FEPSM) els ritmes de reducció de la lluita contra l’estigma a Espanya mostren un clar retard.

Per aquest motiu, les tres entitats anteriors (SEP, SEPB i FEPSM) han promogut el Manifest d’Oviedo contra l’estigma de les persones amb malaltia mental, que serà aprovat i promulgat durant la celebració del XV Congrés Nacional de Psiquiatria, que es desenvoluparà en el Palau d’Exposicions i Congressos Ciutat d’Oviedo del 8 al 11 de novembre.

El Manifest d'Oviedo neix amb l’objectiu d’informar a polítics, professionals sanitaris, periodistes i a la ciutadania en general sobre la necessitat d’eradicar l’estigma i la discriminació que encara avui s’aprecien quant a les persones amb malaltia mental.

El Manifest es refereix a totes les persones que pateixen una malaltia mental, ja que totes elles són susceptibles de sofrir la discriminació resultant de l’estigma. No obstant això, són els pacients amb un diagnòstic de malaltia mental greu els que més pateixen aquest problema.

Segons posen de manifest, es tracta de persones afligides de malalties que afecten al cervell, que amb l’adequat tractament, mantenen en la major part dels casos un comportament normal, perfectament capaç de desenvolupar una activitat vital com la de qualsevol altra persona sense malaltia, integrats en la societat.

La Societat Espanyola de Psiquiatria (SEP), la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica (SEPB) i la Fundació Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental (FEPSM) recorden que a Espanya existeix un marc legal que obliga a la protecció dels pacients contra l’estigma. Igualment, l’Estratègia Nacional de Salut Mental 2009-2013 actualment en vigor en el Sistema Nacional de Salut té entre els seus objectius l’eradicació de l’estigma i la no discriminació dels pacients.

Així mateix, els representants de la psiquiatria a Espanya fan una crida als mitjans de comunicació, per la seva capacitat d’abast i influència en l’opinió pública. Els experts recalquen que una gran part de les informacions sobre persones amb malaltia mental es donen en els espais de successos. Aquesta circumstància amplifica i perpetua l’estigma.

Els experts advoquen fins i tot per un canvi en la terminologia que s’empra per a referir-se a aquests pacients, inclinant-se per l’ús de la fórmula “persones amb malaltia mental”, o “persones amb diagnòstic de…”, igual que ocorre, per exemple, amb les persones amb discapacitat.

El Manifest d'Oviedo serà signat pels psiquiatres assistents al XV Congrés Nacional de Psiquiatria en un stand denominat Espai Blau durant els quatre dies que dura aquest esdeveniment científic. Així mateix, el Manifest serà aprovat de manera formal i definitiva durant la celebració de les assemblees corresponents de la Societat Espanyola de Psiquiatria i la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica.

MANIFEST D’OVIEDO CONTRA L'ESTIGMA EN SALUT MENTAL

La Constitució Espanyola, entre els seus drets fonamentals, garanteix el dret a la igualtat i a la no discriminació de tots els espanyols.

L’Estratègia en Salut Mental 2009-2013 del Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, manifesta com un dels seus Objectius Generals, en el punt 3: “Eradicar l’estigma i la discriminació associats a les persones amb trastorns mentals”.

La persona diagnosticada de malaltia mental en general i de trastorn mental greu en particular ha sofert i sofreix l’estigma de bona part de la societat, el que unit a les conseqüències de la seva patologia compliquen el seu desenvolupament personal.

Un inadequat tractament mediàtic, el desconeixement que es tracten de trastorns relacionats amb un funcionament anormal del cervell, l’evolució de vegades imprevisible, el tabú del suïcidi i sobretot la por a la violència, sempre magnificada, provoquen un aïllament social immerescut i perjudicial.

Drets fonamentals com l’accés als estudis, l’accés al treball, la integració amb el seu entorn, la vida de parella, es dificulten enormement al sumar-se si escau la vulnerabilitat i la pèrdua d’autoestima, depenent gairebé sempre el seu nivell d’integració sobretot de la implicació de la família.

En el marc del XV Congrés Nacional de Psiquiatria d'Oviedo, i a fi de divulgar aquesta problemàtica, la Societat Espanyola de Psiquiatria, la Societat Espanyola de Psiquiatria Biològica i la Fundació Espanyola de Psiquiatria i Salut Mental volem manifestar:

Que una societat millor informada, perd les pors i reacciona d’una forma més solidària.
Que la perillositat i relació amb actes violents de la persona amb malaltia mental no és la norma habitual en el seu comportament i han de considerar-se, tal com són, fets aïllats.
Que la persona amb malaltia mental no té cap responsabilitat sobre l’aparició i evolució de la mateixa.
Que patir una malaltia mental no és sinònim d’incompetència o incapacitat per a desenvolupar les tasques bàsiques de la vida.
Que trencar els tabús de la malaltia i fer comprendre que cada persona és un malalt diferent pot ajudar que se’ls vegi d’altra forma des de tots els àmbits de la societat.
Que la persona amb malaltia mental és òbviament com qualsevol altra però necessita encara més de la cura i acceptació de l’entorn per a la seva millora.
Que les capacitats intel·lectuals de la persona amb malaltia mental són com les de la resta de la població i per tant pot tenir la mateixa aptitud per a enfrontar-se a la formació acadèmica.
Que les habilitats i competències de la persona amb malaltia mental són similars a les de la persona sense malaltia mental i per tant pot tenir la mateixa capacitat per a desenvolupar una professió o ofici.
Que algunes persones amb malaltia mental no poden desenvolupar un treball normalitzat, però en la majoria d’aquests casos sí ho poden fer de forma supervisada i adaptada al seu nivell de funcionament.
Que les autoritats sanitàries poden i han de redoblar esforços per a la integració de les persones amb malaltia mental com ciutadans de ple dret.
Que s’han d’eradicar els termes ofensius, imprecisos, inadequats que generen confusió, alarma i recel.
Que els mitjans de comunicació poden ajudar a l’eradicació de l’estigma associat a la malaltia mental.

Finalment, desitgem que desaparegui per complet tot tipus de discriminació, conscient o no, amb la convicció que sumat als avanços en els tractaments i als cada vegada millors coneixements professionals, serà un pilar fonamental per a la normalització de moltes persones que avui pateixen problemes de salut mental.

Català » Notícies » Llistat de notícies » Manifest d'Oviedo