Observatori

Què és una malaltia mental?

El límit entre malaltia i salut mental no és un límit clar ni ben definit, i els criteris per designar una persona com a sana o malalta han variat segons els diferents enfocaments teòrics i al llarg del temps, amb la qual cosa no hi ha un acord general entre especialistes sobre com definir aquests termes. Això és comprensible a causa del fet que encara no han pogut demostrar-se les causes concretes que produeixen cada un dels diferents trastorns mentals. I és que la complexitat del cervell humà implica una síntesi dinàmica entre biologia, genètica, emocions, vivències, ment, cultura, condicions personals i socials, sense comparació amb cap altre òrgan humà.

Però, per entendre'ns, podem definir un trastorn o malaltia mental com una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics com són l’emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l’aprenentatge, el llenguatge, etc. que dificulta l’adaptació de la persona a l’entorn cultural i social on viu i crea alguna forma de malestar subjectiu.

D’altra banda, estudis sobre salut mental consideren que salut i malaltia mental no són condicions que permetin definir l’una com l’absència de l’altra, sinó que són un continu en el qual es reflecteixen diferents graus o nivells de benestar o deteriorament psicològic. Diferents estudis han tractat d’identificar els components principals de la salut mental: benestar emocional, competència, autonomia, aspiració, autoestima, funcionament integrat, adequada percepció de la realitat, etc.

Aspectes clau a tenir en compte respecte a la malaltia mental:

• No significa menor capacitat intel·lectual.
• No és sempre irreversible.
• No és mortal.
• No és contagiosa.
• No és sempre hereditària.
• No és una culpa ni un càstig
• No és sempre permanent en la vida de l'individu una vegada adquirida.

Quina diferència hi ha entre una malaltia mental i una deficiència psíquica, física o sensorial i altres tipus de malalties?

És molt important distingir un trastorn mental de:

Deficiència psíquica o intel·lectual: abans anomenat retard mental. S'usa quan una persona té limitacions en el seu funcionament intel·lectual i en habilitats com la comunicació, cura personal i destreses socials.

Deficiència física: s’usa quan una persona té limitacions físiques a causa d’alguna alteració en l’aparell locomotor, que comprèn el sistema ossi articular, el sistema muscular i el sistema nerviós.

Deficiència sensorial: s'usa en el cas de persones que tenen algun tipus d’alteració en els òrgans sensorials, el que impedeix una correcta percepció auditiva o visual.

Trastorn mental orgànic: és un estat de deterioració, generalment progressiu, de les facultats mentals anteriorment existents en un individu a causa d’una alteració del teixit cerebral producte d’un procés degeneratiu.

En aquest sentit, cal destacar que la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), aprovada en la 54a. Assemblea Mundial de la Salut i publicada per la OMS el 2001, distingeix entre:

Funcionament: terme genèric usat per designar totes les funcions i estructures corporals, la capacitat de desenvolupar activitats i la possibilitat de participació social de l’ésser humà.

Discapacitat: terme que recull les deficiències en les funcions i estructures corporals, les limitacions en la capacitat de dur a terme activitats i les restriccions en la participació social del ciutadà.

Aquests conceptes reemplacen als denominats anteriorment com deficiència, discapacitat i minusvalidesa, amplien l'àmbit de la classificació perquè es puguin descriure també experiències positives, per enfocar l'objectiu cap a la salut i no només com a conseqüències de la malaltia. Es tracta, en definitiva, d'anar més enllà de l'enfocament mèdic sanitari i incloure de forma expressa àmbits socials més amplis (enfocament bio-psico-social).

Quin tipus de malalties mentals hi ha?

Hi ha diferents tipus de malalties mentals, però encara que al llarg de la història s'han fet diferents intents per agrupar-les per categories, segueix havent-hi alguns desacords entre models.

No obstant això, actualment s'accepta el sistema de diagnòstic psiquiàtric proposat per l‘Associació Americana de Psiquiatria (American Psychiatric Association) Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (“DSM-IV”), que distingeix, entre altres: trastorns de l'estat d'ànim, trastorns psicòtics, trastorn d'ansietat, trastorns sexuals, trastorns de la personalitat, trastorns del son, trastorns de la conducta alimentària, trastorns cognoscitius, etc.

Aquesta classificació és molt similar a la de l'Organització Mundial de la Salut, la Classificació Internacional de Malalties cridada (CIE-10), que ofereix un marc conceptual basat en l'etiologia. El funcionament i discapacitat associats amb les condicions de salut es classifiquen en la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut, coneguda com a CIF.

Quines són les causes de les malalties mentals?

El trastorn mental respon molt poques vegades a models simples de tipus causa-efecte. Les causes de les malalties mentals són probablement múltiples i, en alguns casos, són desconegudes.

Se sap que factors com alteracions en la química del cervell o altres mecanismes biològics, predisposició genètica, factors ambientals i culturals, lesions cerebrals, consum de substàncies, etc. poden influir poderosament en la seva aparició i curs, però no es coneix amb exactitud ni en quin grau impacta cada un d’aquests factors, ni quines combinacions es produeixen significativament en cada cas.

Jo puc patir una malaltia mental?

Tots tenim probabilitats de patir una malaltia mental, igual que ocorre amb molts altres tipus de malalties.

De fet, una de cada quatre persones sofreix un trastorn mental al llarg de la vida. Encara que teòricament hi podria haver persones amb més predisposició genètica que altres a patir-ne, els factors ambientals poden afectar de forma determinant en l'aparició de trastorns mentals, amb la qual cosa tots hi estem exposats.

Encara que segur que tots en algun moment de la nostra vida hem experimentat sentiments de tristesa, ansietat, insomni, etc. cal destacar que aquests símptomes es consideraran només un trastorn mental quan provoquen un comportament social desajustat (és a dir, un deteriorament significatiu social, laboral o d'altres àrees importants de l'activitat de l'individu), causen un important malestar subjectiu i són persistents en el temps.

Les malalties mentals es curen?

Les malalties mentals poden curar-se o controlar-se amb un tractament adequat.

Fins fa només unes dècades, moltes persones afectades per malalties mentals passaven la major part de la seva vida ingressades en centres d’asil o tancades a casa. Actualment la majoria dels pacients són tractats essencialment en l’àmbit comunitari i solen integrar-se en la societat, gràcies a un canvi de mentalitat i als avanços aconseguits en tractaments.

Els tractaments poden ser diferents segons el tipus de malaltia i se solen dissenyar intervencions personalitzades per a cada cas. Freqüentment es combina el tractament farmacològic amb mesures de rehabilitació sociolaboral, psicoteràpies i suport familiar. El suport psicoterapèutic és important per afrontar els efectes de la malaltia en la seva vida social, familiar i professional. S’utilitzen tractaments psicosocials especialitzats, com són: programes de rehabilitació, teràpies conductuals i de comportament social, psicoeducació dels afectats i les seves famílies, etc.

Destaquem que encara hi ha un important nombre de persones que pateixen una malaltia mental i no acudeixen a rebre tractament a causa de l’estigmatització que hi ha sobre aquest tipus de malalties.

Quin és el paper de la família en el tractament d’una malaltia mental?

Un entorn familiar adequat i tranquil és molt important en la recuperació d'una malaltia mental. El paper de la família és essencial, ja que l'experiència viscuda i la proximitat amb la persona malalta poden aportar moltes dades i suport al tractament que se segueixi.

La família és un element clau per ajudar la persona amb la malaltia a seguir el tractament proposat per l’especialista, per exemple, contrarestant la tendència que solen tenir les persones afectades d’esquizofrènia a abandonar el tractament farmacològic o fent un seguiment de la reeducació d’hàbits alimentaris de persones afectades d’anorèxia.

Per a això és molt important que també la família rebi suport per part dels professionals i els serveis de salut mental.

És cert que les malalties mentals condueixen a actes violents?

No. No es pot dir que les persones amb malalties mentals siguin més agressives ni tinguin més probabilitats de cometre actes violents ni delictius que persones sense malaltia mental.

Les persones afectades per una malaltia mental rares vegades són perilloses per a la societat en general. Solament alguns trastorns mentals poden desenvolupar en certs episodis conductes agressives cap a un mateix o cap a l’entorn familiar quan la persona que ho pateix no està sota tractament.

Pot una persona amb malaltia mental fer una vida normalitzada?

Pot fer-la perquè amb el tractament mèdic i farmacològic adequat i amb l’entorn social i familiar favorable, una persona amb malaltia mental deixa de tenir les limitacions que pot suposar la malaltia, per tant té les mateixes capacitats que tots per treballar, cuidar fills, etc. I hauria de poder fer-la, ja que tots tenim el mateix dret a una feina i a una vida normalitzada, encara que freqüentment els prejudicis que lamentablement encara existeixen en la societat els impedeixen gaudir i exercir tots els seus drets.

Definició d’algunes malalties mentals

Esquizofrènia: és un trastorn psicòtic caracteritzat per un desordre cerebral d'aparició aguda i gairebé sempre reversible, però que a la llarga pot arribar a deteriorar la capacitat de les persones per pensar, dominar les seves emocions, prendre decisions i relacionar-se amb els altres. Els símptomes de les fases agudes solen ser deliris (idees falses que l'individu creu cegament), al·lucinacions (percepcions de coses, sons o sensacions que en realitat no existeixen) o conductes extravagants. És una malaltia crònica, complexa i que no afecta per igual a tots els pacients. Apareix normalment en l'adolescència i afecta a un 1% de la població mundial. Existeixen tractaments molt efectius per a les crisis.

Trastorn de la personalitat: es tracta d'alteracions del mode d’ésser propi de l'individu, de la seva afectivitat i de la seva forma de viure i de comportar-se, que es desvien del normalment acceptable en el seu entorn i cultura. N’hi ha de diferents tipus: personalitat paranoide (persones amb gran desconfiança i recel en tot el que li envolta), esquizoide (persones introvertides, retretes, que eviten el contacte social i no expressen emocions), personalitat obsessiva (persones rígides, perfeccionistes, escrupoloses), etc. S'estan investigant tractaments psicoterapèutics específics.

Depressió: és un trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per una tristesa profunda i immotivada, disminució de l'activitat física i psíquica, falta d'interès o plaer en gairebé totes les activitats, sentiment d'impotència, falta de valor i esperança, sentiment de culpa, plor incontrolable, irritabilitat, pensaments sobre la mort o intents de suïcidi. És una de les malalties mentals més comunes. Pot aparèixer en qualsevol edat. Una de cada 5 dones i un de cada 10 homes pateixen depressió alguna vegada en les seves vides. Existeixen tractaments molt efectius.

Trastorn bipolar: és un trastorn de l'estat d'ànim anteriorment conegut com a malaltia maniacodepressiva que es caracteritza per la presència cíclica de períodes de fase maníaca (d'elevació de l'estat d'ànim, eufòric, expansiu i irritable) i fases de depressió (pèrdua d'interès o plaer en totes les activitats, abatiment, sentiments d’infravaloració o de culpa; dificultat per concentrar-se o prendre decisions, i pensaments recurrents de mort, etc.). Existeixen tractaments molt efectius.

Ansietat: és un trastorn caracteritzat per la presència incontrolable de preocupacions excessives i desproporcionades, centrades en una àmplia gamma d'esdeveniments i situacions reals de la vida, i acompanyades en general de símptomes físics, tals com sudoració, nerviosisme, inquietud, palpitacions, etc. Té tractament efectiu.

Anorèxia nerviosa: és un trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per una rebuig a mantenir un pes corporal mínim normal, en una por intensa a guanyar pes i en una alteració significativa de la percepció de la forma i grandària del cos. Actualment es disposa de tractament.

Fòbia: és un trastorn caracteritzat per l'aparició d'un temor irracional molt intens i angoixant a determinades persones, coses o situacions, el que sol donar lloc a comportaments d'evitació. Hi ha tipus diferents segons l'objecte causant: fòbia social (a situacions socials), claustrofòbia (a llocs tancats o d'on és difícil sortir), fòbia a certs animals, etc. Hi ha tractaments psicoterapèutics eficaços.

Trastorn obsessiu compulsiu: és un trastorn d'ansietat caracteritzat per la presència d'obsessions (idees i pensaments de caràcter persistent que l'individu reconeix com intruses i absurdes i que causen un malestar i ansietat) que la persona intentarà mitigar amb les compulsions (comportaments o actes mentals de caràcter recurrent). Per exemple, és el cas de les persones que sempre senten que tenen les mans brutes i se les renten massa freqüentment. Hi ha tractaments, d'efectivitat variable.

Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat: és un trastorn que apareix en la infància i que es caracteritza per un patró persistent de desatenció (fàcil distracció per estímuls irrellevants) i/o hiperactivitat-impulsivitat (moure's i parlar massa). Hi ha tractaments bastant eficaços.

Font: Federació Catalana d’Associacions de Familiars i Persones amb Problemes de Salut Mental (FECAFAMM)